Era una terra de convivència, on tothom hi tenía cabuda. On el que més ens unía era el Seny... Una terra on les banderes restaven a on havíen d'estar: als séus pals...
Una terra que era un referent i un model de societat a seguir. "el motor d'Espanya", "la locomotora d'Europa" o "l' Europa de les oportunitats"... tot plegat, una quimera.
Una terra que avui ens la estàn treïent a tots. sí A TOTS: a Catalans, a Espanyols, a Europeus, a tots. Sense excepció. I ens la estan treïent una colla de malparits (ho sento, no hi trobo millor adjectiu) que per inconsciència, per mala fè, per egoïsme, per venjança, per ànsies de poder... Tot pensaments molt altius, han permès que arribem a on estem arribant i que es defineix en una sola paraula: Enlloc...
Després de 30 anys de democràcia, me n'adono que no era democràcia... era Oligarquía... és a dir el govern d'uns pocs per a uns pocs. això és el que tenim. I el poble? el poble cec, com sempre, jugant amb les cartes que els polítics malèficament ens posen a sobre de la taula. Cartes com dreta o esquerra, català o Español, república o Monarquía, progressisme o conservadors... Paraules buïdes, que no sóm capaços d'analitzar i comprendre el séu significat. I ens deixem portar...
I nosaltres ho hem estat veient sense fer-hi rès. Hem estat veient com a les escoles s'anava aplicant una doctrina, moltes vegades modificant la pròpia història per fer-ne una a la mida. A la mida dels qui volen seguir manant; dels qui no ténen més cosa al cap que l'ànsia de poder a qualssevol preu. I al final no sabem ni el perquè es lluitava a la Guerra de l'onze de Setembre... per escollir un Rei, no era una guerra de secesió... Era una guerra entre Borbons i Àustries.... però tampoc ens importa ...
Hem vist impassibles com la utilització dels diners públics (els de tots) s'han fet servir per manegar políticament els mitjans de Comunicació (amb la seva implicació directe i conscient), la modficació dels llibres escolars i la implicació dels docents en la transmisió de veritats a mitges o d'una història esveixada, la utilització de les banderes i els símbols per a separar en comptes de per a unir, la búsqueda dels polítics de magnificar les diferències en comptes de les coses que podem sumar, simplement per les seves ànsies de poder, són situacions molt semblants a la que van utilitzar altres règims que tots criticaríem, però que, a la fi, van fer servir els mateixos mitjans per alcançar el poder... amb moltes vides i llibertats perdudes.
Quan una mentida es repeteix contínuament i fins cansar-se'n, es converteix en veritat... veritat mentidera, no obstant... No era això, companys no era això.... em vé un cop i un altre a la memòria les paraules de Lluis Llach, que interpreto a la meva forma (la realitat de a què es refería, només la sap ell com a autor).
No hem sigut capaços de diferenciar entre cultura, llengua y tradicions i separar-les d'altres coses cóm són la política o la gestió administrativa. Ho hem barrejat tot.... i no havíem d'haver-ho fet mai.
La cultura no pot ser mai una eina política ni la llengua (símbol de la comunicació entre els homes per definició) es pugui fer servir per tot el contrari: per a diferenciar i separar. Un cop més, no era això, companys no era això...
Hem deixat que la incompetència dels nostres governants (els que siguin) la puguin maquillar amb colors de patriotisme, sentiments i símbols de la nostra cultura magrejats com una puta de burdell, amb un toc de frustració perfectament aprofitada.
Quan Europa està plantejant-se la seva pròpia supervivència, que pasa sense cap mena de dubte per la pèrdua de poder dels Estats que la formen, nosaltres perdem el temps, els diners, les il.lusions i la paciència (i fins i tot el respecte) en temes que, en paraules d'en Jordi Pujol, quan era home d'Estat (no com ara) "això ara no toca".
No sé on anirem a parar amb tot aquest embolic. A mi personalment, tant se m'en fot on siguin les fronteres ni els colors de les banderes. El que vull és viure tranquil, en llibertat i prosperitat i amb uns governants que es dediquin, senzillament a gestionar els recursos que podem a les seves mans. Sense consignes i deixant les banderes on han d'estar: als séus pals.
